El Diable és el Senyor de les bruixes. I a Catalunya de bruixes n’hi
ha hagut per donar i per vendre. Moltes van ser condemnades i sentenciades per
tenir-hi tractes molt especials.
El dia 28 de juliol va fer 395 anys que Elisabet
Martina va ser jutjada en un dels processos més cèlebres de Catalunya, el
del Brull.
Reprodueixo la sentència, originàriament en llatí,
com a curiositat per a estudiosos i morbosos:
 |
| Una bruixa vola sobre Barcelona. Capçalera d'un ventall del segle XIX |
«Antic Grau
de Viladrover, batlle de la jurisdicció del mer imperi en el Castell del Brull, del terme de Seva i bisbat de Vic, per l’Il·lustríssim
Don Andreu de Sant Jeroni, per la gràcia de Déu, i de la Seu Apostòlica
bisbe de Vic i Conseller Reial, i pel molt respectable Don Francesc de Montcada, comte d'Osona,
vescomte dels vescomtats de Cabrera i de Bas i d'Illa,
durant el plet que sobre dit mer imperi hi ha entre ells en l'Audiència Real
del Principat de Catalunya i mentre tant el té segrestat el Rei.
»Vista tota la
present perquisició feta i fulminada pel procurador fiscal de dita Cúria contra
Elisabet Martina, muller de Jaume Martí, bracer de la parròquia
de Sta. Maria de Seva, del bisbat
de Vic, denunciada i inculpada de bruixa, i que cert dia del mes d'agost de
1617, per ordre i persuasió del diable, que és enemic de tot el gènere humà, va
ser vista i es trobava prop del castell del Brull, amb altres companyes i
còmplices, i allà el diable, en forma de boc,
va tenir tractes carnals amb ella i amb les altres companyes nomenades en la
investigació; i per manament de dit diable varen adorar sacrílegament el seu
anus pudentíssim amb candeles enceses, renegant dels Sants Evangelis i de la
sacrosanta Mare Església, llançant ungüents malèfics i diabòlics a l'aigua que
allà hi havia, i colpejant-la hi feren caure pedra i neularen els fruits de la
terra; també donaren golls a moltes persones, feren mal a bèsties i molts
altres delictes enormíssims comesos amb altres companyes i còmplices, segons
consta tant per fama pública com pel testimoni i confessions de companyes
seves, segons es conté més llargament en el procés que se li ha fet; també fou
vista en la bassa dita la Llobera, sobre la casa Figuerola de Seva,
des d'on, untades amb ungüents que portava Na Bacada, fou duta pels
aires fins al terme d'Aiguafreda,
on feren caure pedra amb oracions sacrílegues i diabòliques; per tot això és
digna de càstig i punició com a sacrílega, heretge i nefanda.
»Per tant, vista
la causa del fisc, la investigació, els testimonis i tot l'afer de
procuracions, defenses i justificacions prèvies a la sentència, havent vist el
que cal veure i atenent tot el que cal atendre, davant dels Sacrosants
Evangelis, mirats reverentment, i de consell del seu assessor ordinari, que ha
assignat dia i hora per a la sentència, pronunciem aquesta de la manera
següent:
»Com pel
resultat del procés i per altres raons consta legítimament, avalat pel
procurador del fisc, que Elisabet Martina és apostata, idòlatra,
sacrílega, adúltera i rea de crims nefandíssims, autora de sortilegis, heretgia
i infàmia, per tant de consell del seu assessor ordinari, l'esmentat batlle
sentencia, pronuncia i declara la dita Elisabet Martina de present
condemna, que és rea de mort i que sigui penjada pel coll en una alta forca, de
tal manera que mori naturalment, i que la seva ànima es separi del cos, i que
abans de l'execució de la sentència sigui sotmesa a interrogatori tant en el
cap com en els membres, i els còmplices en dits maleficis i delictes, de manera
que això sigui pena per ella i exemple pels altres.
»2 de juliol
del 1620.
»Antic Grau,
batlle sobre dit.
»A. Serrat de Nespla, jutge i assessor.»
Elisabet Martina, com tantes
altres abans i després que ella, va ser torturada i executada. La data: a
l’hora nona del 28 de juliol de 1620.
