divendres, 31 de juliol del 2015

«PER BRUIXA I METZINERA»

  El Diable és el Senyor de les bruixes. I a Catalunya de bruixes n’hi ha hagut per donar i per vendre. Moltes van ser condemnades i sentenciades per tenir-hi tractes molt especials.
  El dia 28 de juliol va fer 395 anys que Elisabet Martina va ser jutjada en un dels processos més cèlebres de Catalunya, el del Brull.

  Reprodueixo la sentència, originàriament en llatí, com a curiositat per a estudiosos i morbosos:

Una bruixa vola sobre Barcelona.
Capçalera d'un ventall del segle XIX
  
  «Antic Grau de Viladrover, batlle de la jurisdicció del mer imperi en el Castell del Brull, del terme de Seva i bisbat de Vic, per l’Il·lustríssim Don Andreu de Sant Jeroni, per la gràcia de Déu, i de la Seu Apostòlica bisbe de Vic i Conseller Reial, i pel molt respectable Don Francesc de Montcada, comte d'Osona, vescomte dels vescomtats de Cabrera i de Bas i d'Illa, durant el plet que sobre dit mer imperi hi ha entre ells en l'Audiència Real del Principat de Catalunya i mentre tant el té segrestat el Rei.
  »Vista tota la present perquisició feta i fulminada pel procurador fiscal de dita Cúria contra Elisabet Martina, muller de Jaume Martí, bracer de la parròquia de Sta. Maria de Seva, del bisbat de Vic, denunciada i inculpada de bruixa, i que cert dia del mes d'agost de 1617, per ordre i persuasió del diable, que és enemic de tot el gènere humà, va ser vista i es trobava prop del castell del Brull, amb altres companyes i còmplices, i allà el diable, en forma de boc, va tenir tractes carnals amb ella i amb les altres companyes nomenades en la investigació; i per manament de dit diable varen adorar sacrílegament el seu anus pudentíssim amb candeles enceses, renegant dels Sants Evangelis i de la sacrosanta Mare Església, llançant ungüents malèfics i diabòlics a l'aigua que allà hi havia, i colpejant-la hi feren caure pedra i neularen els fruits de la terra; també donaren golls a moltes persones, feren mal a bèsties i molts altres delictes enormíssims comesos amb altres companyes i còmplices, segons consta tant per fama pública com pel testimoni i confessions de companyes seves, segons es conté més llargament en el procés que se li ha fet; també fou vista en la bassa dita la Llobera, sobre la casa Figuerola de Seva, des d'on, untades amb ungüents que portava Na Bacada, fou duta pels aires fins al terme d'Aiguafreda, on feren caure pedra amb oracions sacrílegues i diabòliques; per tot això és digna de càstig i punició com a sacrílega, heretge i nefanda.
»Per tant, vista la causa del fisc, la investigació, els testimonis i tot l'afer de procuracions, defenses i justificacions prèvies a la sentència, havent vist el que cal veure i atenent tot el que cal atendre, davant dels Sacrosants Evangelis, mirats reverentment, i de consell del seu assessor ordinari, que ha assignat dia i hora per a la sentència, pronunciem aquesta de la manera següent:
  »Com pel resultat del procés i per altres raons consta legítimament, avalat pel procurador del fisc, que Elisabet Martina és apostata, idòlatra, sacrílega, adúltera i rea de crims nefandíssims, autora de sortilegis, heretgia i infàmia, per tant de consell del seu assessor ordinari, l'esmentat batlle sentencia, pronuncia i declara la dita Elisabet Martina de present condemna, que és rea de mort i que sigui penjada pel coll en una alta forca, de tal manera que mori naturalment, i que la seva ànima es separi del cos, i que abans de l'execució de la sentència sigui sotmesa a interrogatori tant en el cap com en els membres, i els còmplices en dits maleficis i delictes, de manera que això sigui pena per ella i exemple pels altres.
  »2 de juliol del 1620.
  »Antic Grau, batlle sobre dit.
  »A. Serrat de Nespla, jutge i assessor.»

  Elisabet Martina, com tantes altres abans i després que ella, va ser torturada i executada. La data: a l’hora nona del 28 de juliol de 1620.