- Pot més Déu tot sol que de diables tot un vol.
- Quan el diable parla permís té de Déu.
- Tanmateix, el Diable el va fer Déu.
- El Diable tanca les portes i Déu les obre.
- Allò que Déu guarda el dimoni no ho toca.
- Val més un pa amb Déu que amb el dimoni deu.
- Nostre Senyor fa coses cada dia que el Diable no les faria.
- Quan el Diable vol, sants no hi poden.
- Quan Nostre Senyor dona farina, el Diable amaga la coixinera.
- L'Arcàngel Sant Miquel, que té el Diable sota peu.
- El Diable no té part amb Déu.
- Poder, saber i haver les tres dents del Diable.
- El Diable sap més per vell que per diable.
- El Diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell.
- Déu va treure al Diable el poder, però no el saber.
- El Diable va perdre les gales, però no les ales.
- Qui no creu en Déu, creu en el Diable.
- Qui ven la fe, compra l'Infern.
- Els ossos per Déu, la carn per al Diable.
EL DIABLE I L'ESGLÉSIA
- Bé està el Diable per a fer creus.
- Com més a la vora de l'altar, més a la vora del Dimoni.
- Darrere la creu s’hi amaga el Diable.
- Entre la creu i l'aigua beneita, hi balla el Diable.
- Beat d'església, diable de casa.
- Sant pel carrer, i el Diable a casa.
- La creu als pits, i el Diable als dits.
- Els rosaris a la mà, i el Diable a la butxaca.
- Els rosaris al coll, i el Diable al cos.
- Tern, companyia de l'Infern.
- L'Infern està enrajolat de coronetes de capellans.
- El Diable, quan és vell, es fa ermità.
- El Diable, cansat de carn, es va fer frare.
- El Diable, de vell, passava el rosari.
- El que no farà un frare, no ho farà un diable.
- El Diable part tindrà en qui no creu en Déu i a missa va.
- Qui predica el que no creu treballa pel Dimoni.
- Dimecres de cendra que el Diable et prenga.
L'ENGANY
- Déu va inventar les balances i el Diable la romana.
- Quan el Diable va a jugar, mira que et vol enganyar.
- Quan el Diable va a resar, senyal que et vol enganyar.
- Quan el Diable vol enganyar, molt matí s'ha de llevar.
- El Diable sap donar bon dinar i mal sopar.
- L'Infern és terra calenta.
- Quan el Diable estén la capa, per un costat tapa i per l'altre destapa.
- Perquè el Dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar.
- El Dimoni promet guardar un secret i de seguit el descobreix.
- La mentida és filla del Diable.
ELS DINERS
- El diner és cagat del Diable.
- El diner va inventar-lo Llucifer.
- Si no existís el diner, el Diable no tindria tanta feina per fer.
- Hisenda de molts, el Diable se l'emporta.
- Hisenda d'estola, el Diable la vola.
- Diner que se n'ha anat i no ha tornat, el Diable se l'ha emportat.
- Diners i dimonis són temptadors.
- El que és mal guanyat el Diable s'ho emporta.
- El ben guanyat el Diable s'ho emporta; i el mal guanyat, a l'amo i tot.
L'AVARÍCIA
- L'avarícia té cara de diable.
- A l'arca de l'avar, hi jau el Diable.
- A la bossa de l'avar, el Diable hi fa forat.
- Qui troba i no vol donar, el Dimoni el va a cercar.
- Béns de molts, guanys del Diable.
- Quan plora l'hereu, riu el dimoni.
- El Diable és gran amic de l'home ric.
- El Diable no menja fruita del seu hort, en menja dels altres.
- Jo pel teu i el Diable pel meu.
- Nosaltres pel dels altres i el Diable pel nostre.
- Cada u el seu i el Diable no hi té res a veure.
- Al qui no dona i pren el Diable el duu a l'Infern.
- Qui busca el dels altres, ve el Diable i li pren lo seu.
- Qui els pobres bandeja, l'Infern ha guanyat.
- El Diable s'emporta els majorals que no deixen menjar els viatgers.
ALMOINES
- Béns de campana, Déu els dóna i el Diable els escampa.
- El qui presta el que ha de menester, el Diable se'n riu d'ell.
- Quan el pobre dóna al ric, el Diable se'n riu un xic.
- Donar al qui té prou és fer caritat al Diable.
- El donat, el Dimoni s'ho ha emportat.
- Qui dóna i pren se'n va a l'Infern.
- El que cau a terra és del Diable.
ROBAR
- Qui pren va a l'Infern.
- Si de maljust ve l'anyell, el Diable s'enduu la pell.
- El Diable ensenya a robar però no a amagar.
EL MATRIMONI
- El matrimoni, cosa del Dimoni.
- Cada matrimoni té el seu dimoni.
- Matrimoni sense patrimoni dóna'l al Dimoni.
- Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casament del Diable.
- Casat de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni!
- El Diable per tonto el van casar.
- A la vellesa, el Diable es va casar.
- Quan van voler mal al Diable, el van casar.
- El Dimoni i la muller sempre tenen què fer.
LES SOGRES
- A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni.
- Com que el Diable no podia ser a tot arreu va inventar les sogres.
- Disputes de sogra i nora, porten l'Infern abans d'hora.
- El Diable no m'ha donat dona i m'ha donat sogra.
- El Dimoni no té sogra i sempre en troba.
LES DONES
- Les dones són el Diable.
- On hi ha una dona, hi ha un dimoni.
- La dona apunta més que el Diable.
- Dona de bé amb el Diable tracta.
- A la dona a ballar i a l'ase a bramar, el Diable els ho degué ensenyar.
- Les dones les van treure de l'Infern per bones peces.
- Val més estar entre diables que entre dones.
- De dones, no n'hi ha cap de bona; una que n'hi havia ni el Diable la va voler, de tant dolenta.
- Dona barbuda que el Diable se l'enduga.
- Dona peluda el Diable ajuda.
- Dona sossa i tomàquet sense sal ni pel Diable no val.
- El Diable no acabarà el que no acaben les dones.
- El que la dona no fa, el Diable no ho farà.
- La feina de la dona és la feina del dimoni: fer i desfer.
- El Diable i les dones tot ho porten al revés.
- El Diable i les dones sempre en tenen una per fer.
- La dona dolenta és mig diable.
- La dona és filla del Diable i peluda com ell.
- La dona és l'arma del Dimoni.
- Les dones són cordes del Diable.
- La dona és la mestressa del Diable.
- La dona sap una lletra més que el Diable.
- La dona va tenir el Diable per mestre i ha sortit més sabia que ell.
- Quan el Diable va anar a estudi va tenir la dona per mestra.
- Quan el Diable dubta, a la dona pregunta.
- Les dones fins fan por al Dimoni.
- On regna la dona, el Diable és el primer ministre.
- L'Infern és una dona sense govern.
- On dones no hi ha, el Diable n'hi portarà.
- Quan Déu es va fer home, el Diable ja s'havia fet dona.
- Quan el Diable no hi pot, envia una dona.
- Quan el Diable vol enganyar, es vesteix de dona.
- Què hi ha pitjor que el Diable? Una dona rampelluda.
- Qui muda de dona, muda de dimoni.
- Una vegada que el Diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar.
- La que de jove es santa, de vella es diable.
EL SEXE
- Donzella que arriba als trenta tres vegades al dia el Diable la tempta.
- El galant i la dama, el Diable els inflama.
- Entre home i dona, hi balla el Diable.
- Entre fadrinalla, el Diable al mig hi balla.
- Nostre Senyor va fer el bes i el Diable el demés.
FAMÍLIA
- Una vegada el Diable va dormir amb sa mare, però dues no.
- Tres filles i una mare, quatre diables per al pare.
- A qui Déu no li dóna fills, el Diable li dóna nebots.
- Els infants els protegeix el Diable perquè se'ls vol endur grans.
- Fill que els pares bat té l'Infern guanyat.
AMISTAT
- Amb l'amic fins la porta de l'Infern, però no fins a dins.
- Mals companys, del Diable són paranys.
- Qui amb el Diable va amb diables ha de parlar.
- Qui amb diables fa llaurada ha de menester bona agullada.
- Si amb el Diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.
- Saps on jeu el Diable?, als peus de sant Miquel.
- El Diable em va donar a vós perquè ens perdéssim tots dos.
- Si al cel no em volen, a l'Infern em preguen.
- De desagraïts l'Infern n'és ple. I encara en sobren.
- Qui no agraeix al Diable serveix.
SOLEDAT
- Al qui està sol, el Diable el tempta.
- Tothom qui està sol té el Diable per company.
- Qui parla tot sol, parla amb el Dimoni.
LA NIT
- A les dotze de la nit, corre el Diable per sota el llit.
- Creu-me, no vaig de nits, perquè van mals esperits.
- El Diable corre més de nit que de dia.
- La roba estesa a la lluna és bandera que crida al Dimoni.
- Roba estesa al vespre, el Dimoni per la finestra.
- Roba estesa de nit, el Dimoni sota el llit.
PROFESSIONALS
- Advocats i procuradors, a l'Infern de dos en dos.
- Notaris i advocats, a l'Infern tots plegats.
- L'advocat i el comediant tan aviat fan de dimoni com de sant.
- Quan el Diable s'ha encarnat, es disfressa d'advocat.
- Llibre de metge o d'advocat, ni el Diable en treu l'entrellat.
- Cada plet porta quatre ànimes a l'Infern.
- Cada vegada que el Diable fa un pet engega un sastre i l'encasta a la paret.
- El Dimoni amb tres pets va fer els sastres.
- El sastre que no fa un, el Diable se l'enduu. Tant si en fa com si no en fa, el Diable se l'endurà i al Cel no podrà entrar.
- Set sastres fan una dona, catorze un testimoni; per posar una firma, en calen cent i el Dimoni.
- Al sabater a cantar, al sastre a xafardejar i al barber a xerrar, el Diable els ho degué ensenyar.
- Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern que el Diable se'ls endugui a l'Infern.
- Sabater que fa entorta el Dimoni se l'emporta.
- Sabater que fa nyeu a l'Infern al trobareu.
- A la vellesa, el Diable es féu barber.
TESTIMONIS
- Testimonis, dimonis.
- El que fa de fals testimoni ofici fa del Dimoni.
- El fals testimoni el paga el Dimoni.
- Prova de testimonis, prova de dimonis.
- Déu ens guard de testimonis, que tant falsos com vertaders, tots són dimonis.
- Un sol testimoni, no val un dimoni.
BELLESA
- De jove, fins el Diable era guapo.
- Si és petitet, fins el Diable és boniquet.
- No es tan lleig el Diable com el pinten.
- La por fa més lleig el Dimoni.
- Allà on hi ha pèl hi ha alegria, i el Diable a sota.
MENJAR
- Menja a compliment, i que el Diable el faci el testament.
- Déu ens envia els aliments i el Diable els cuiners.
- El Diable no té pa i arma ca.
- Allioli, menjar del Dimoni.
- Cols sens oli, deu-les al Dimoni.
- Les cols de Sant Antoni, mantenen fins el Dimoni.
- El Dimoni, quan caga, caga bledes.
- Pa d’ordi, el va fer la fam o el Dimoni.
- Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el Dimoni.
- Qui pa enceta i no hi fa la creu, el Dimoni se’l fa seu.
- El qui veu el fonoll i no se’l menja, el Diable el penja.
