Avui, en lloc de parlar del
Diable parlarem de mòmies.
Aquí teniu un avançament
del meu nou llibre que aquesta setmana arriba a les llibreries: MISTERIS DE
CATALUNYA PER PASSAR POR.
Que en passeu força!
Les nits de lluna clara, quan tot els boscos
dels voltants resten en silenci, se senten venir, pel tortuós camí que va de Sant
Boi de Llobregat a l’ermita de Sant Ramon,
al cim del Montbaig, les veus somortes
que entonen cants gregorians.
De sobte, en un
revolt apareix la processó. Descalços, amb el seu hàbit marró, el cordó blanc a
la cintura i la caputxa cobrint-los la cara, els frares espectrals avancen fins
arribar a la plaça enjardinada que hi al davant de l’ermita, ara en ombres. I
tot just comencen a pujar la gran escalinata que du fins la porta principal,
desapareixen tan misteriosament com han aparegut.
El seu pas, vacil·lant i insegur recorda el
de les mòmies ressuscitades...
I potser és això el que són!
 |
| Ermita de Sant Ramon. Foto: Ricardo Caballero. |
Des de mitjans del segle XVI, l’orde dels caputxins va desenvolupar una macabra pràctica
funerària que consistia en momificar els frares difunts. El mètode es va fer
tan famós que fins i tot se li va donar nom: «ser enterrat a la manera dels
caputxins».
Aquesta orde religiosa havia nascut l’any
1520 a Itàlia, escindida de la dels franciscans.
Les comunitats
eren petites, de deu o dotze membres, els quals vivien amb senzillesa i
austeritat, predicant l’esperit franciscà de pobresa, observant rigorosos
dejunis i penitències i tenint cura dels desfavorits. El seu nom prové de la
llarga i punxeguda caputxa del seu hàbit.
A Catalunya, els caputxins van arribar l’any
1578, per especial sol·licitud del Consell de Cent.
I van establir convents a diverses ciutat i poblacions, on encara professen.
Sota la planta dels antics convents de Girona (actualment dins el Museu
d’Història de la Ciutat) i Figueres (avui convertit en auditori),
encara es conserven els «assecadors de cadàvers».
El procés per conservar els cossos dels
difunts, perfeccionada pels anys de pràctica dels frares, consistia en el
següent: primer es posaven els cossos dels germans difunts en unes petites
cel·les subterrànies anomenades «coladors», una mena de nínxols
verticals amb uns bancs de pedra on eren asseguts els cadàvers, abans de
tapiar-ne l’entrada. Durant un parell d’anys, amb l’escassetat d’aire i
d’humitat, els cossos s’anaven deshidratant de manera natural, i els fluids
interns s’anaven escolant pels orificis que hi havia practicats als bancs. Un
cop passat aquest temps, es demolien les tàpies individuals, s’extreien els cadàvers
momificats, es netejaven amb vinagre, i es deixaven que s’assequessin a
l’aire lliure. Finalment, se’ls vestia amb el seu hàbit i se’ls penjava a unes
dependències properes, en companyia d’altres frares momificats.
D’aquesta manera es creaven, de mica en mica, unes macabres sales
d’exposició que es van acabar convertint en una de les parts més importants
de l’arquitectura dels convents caputxins. Allà eren contemplats i venerats
pels seus germans vius, com a recordatori de la brevetat de la vida i de la
necessitat de capteniment i humilitat.
 |
| Assecador de cadàvers. Convent dels caputxins de Girona. |
A Sant Boi de Llobregat, la comunitat caputxina s’hi va establir ben aviat: l’any 1579 va construir un convent al barri del Molí Nou, que va dedicar a la Visitació de la Mare de Déu. Però setze anys més tard, per motius d’insalubritat, el Capítol Provincial va decidir clausurar-lo. L’edifici va passar a mans d’un altre orde mendicant, els Servents de Maria. Després de l’exclaustració de 1835, va ser ocupat pels germans de Sant Joan de Déu, els quals hi va establir el famós centre de salut mental avui conegut amb el nom d’Hospital Psiquiàtric.
Potser per això, perquè ja no tenen una sala on reposar per tota l’eternitat, els caputxins de Sant Boi es passegen de nit, momificats, per la comarca del Baix Llobregat.
|
|
Les
catacumbes de Palerm
El
convent de Palerm (Sicília),
conté l’exemple més espectacular de les pràctiques de momificació del
caputxins. Explotades turísticament, les seves catacumbes constitueixen un
dels museus més singulars i tètrics del món sencer: unes 8.000 mòmies.
El
primer en ser momificat, l’any 1599, va ser el germà Silvestro de Gubio, que havia mort en olor de
santedat. Al llarg dels anys, els frares es van adonar que les especials
condicions climàtiques de l’indret i el tractament administrat al
difunt, l’havien mantingut en estat momificat.
A partir d’aleshores, les classes altes de la societat
siciliana van sol·licitar rebre el mateix tractament postmortem. El
resultat són inacabables passadissos on estan exposats en macabres fileres
classificades en homes, dones, nens, verges, religiosos i professionals, que llueixen
robes i complements de moda de gairebé tres-cents anys de momificacions.
|
 |
| Catacumbes. Convent dels caputxins de Palerm. |
