diumenge, 19 d’abril de 2015

MISSES NEGRES A CATALUNYA

  A Barcelona es documenten diverses històries de misses negres. El convent de Santa Caterina, que es trobava en l’espai que ocupa actualment el mercat del mateix nom, era un dels llocs preferits per fer-les, perquè es creia que quan Satanàs visitava Barcelona venia precisament aquí. L’any 1665 la Inquisició va processar un grup de burgesos, entre els quals hi havia un prevere i un cirurgià força coneguts a la ciutat, per celebrar misses negres en aquest convent i sacrificar-hi bocs.
  Un altre indret de celebracions, durant l’edat mitjana, era el monestir de Sant Pau del Camp. Segons la tradició, pels seus voltants ronden els espectres d’uns goliards que van robar una hòstia consagrada per fer una comunió sacrílega. Però just acabaven de cometre la infàmia, quan van sentir que una força irresistible els estirava la llengua fins a perllongar-los-hi dos pams. Com a conseqüència d’això, van morir ofegats i van ser condemnats a vagar eternament per les immediacions del lloc on havien comès el robatori.

  Però on ha estat més habitual la celebració de misses negres és a les zones muntanyoses i a les contrades aïllades del Principat.
  A alguns indrets dels Pirineus se celebrava la missa de sant Secari, que servia per invocar el Diable i obtenir poders per venjar-se d’un enemic. Se solia celebrar en una ermita desconsagrada o en ruïnes, a poder ser que estigués infestada de rats-penats i gripaus. Tenia lloc entre les onze i les dotze de la nit, i era oficiada per un sacerdot sacríleg i la seva concubina. Es feia el signe de la creu al terra amb el peu esquerra, es recitaven oracions al revés i es combregava amb un trosset de pa negre i aigua d’una font en la que s’hagués banyat el cos d’un infant mort sense batejar. La víctima contra la qual s’oficiava començava a deteriorar-se al cap de poc temps a causa d’una misteriosa malaltia coneguda amb el nom de «mal de sant Secari», és a dir, s’anava assecant fins a morir-se.

Cementeri de Marmellar
  En l’actualitat Catalunya segueix sent un pol d’atracció de totes les sectes satàniques, que celebren rituals no només als Pirineus, sinó també al Montseny i a llocs aparentment tan innocents com Arenys de Munt. La prova són les nombroses restes i senyals que han aparegut en molts d’aquests indrets. L’any 1989, a diversos boscos propers a Barcelona, a Vallvidrera i a les Planes, es van trobar cadàvers de gats i gossos oberts en canal al costat d’espelmes de cera negra. Per la mateixa època era habitual que els diaris informessin de la profanació del cementiri proper al santuari de Santa Eulàlia de Tapioles, i passava el mateix a l’abandonat nucli de Marmellar, al Montmell. En una ocasió, es va descobrir dins d’un nínxol del seu cementiri, envoltat de pintades de signe satànic, el cadàver d’una noia assassinada i cremada.
  El 7 de març de 1990, el diari Avui es feia ressò d’un altre cas a Sant Esteve de Llitera: «Restes d'una foguera sota la imatge d'un Crist crucificat i una creu invertida van ser descobertes el passat 28 de febrer a l’ermita de Nostra Senyora de la Guàrdia». Dos dies abans, la revista Tribuna havia publicat un reportatge sobre un ritual celebrat a l’Empordà on apareixia la fotografia d’una adepta, totalment nua, estesa sobre un altar i cridant: «Entra en el meu cos, Satanàs. Posseeix-me, posseeix-me, posseeix-me!»
  Però l’indret amb una més trista fama a tot el Principat ha estat el monestir de Sant Pere de Casserres, a les Masies de Roda.

  Construït l’any 1050, aquest monestir benedictí havia anat patint un progressiu deteriorament. La soledat de l’indret va propiciar que fos lloc habitual de celebració de misses negres, les restes de les quals es podien veure a l’altar i a les parets, on solien aparèixer pintades de signes màgics, entre els que no faltava el pentacle demoníac. L’últim ritual es va celebrar, segons sembla, l’octubre de 1991, abans que es decidís exorcitzar i restaurar l’edifici.

  Aquesta mena de celebracions han despertat sempre la curiositat i la morbositat de la gent. Tant, que el programa «En portada», de Televisión Española, en va gravar i retransmetre una al tombant del segle. El ritual havia tingut lloc en algun racó del Montseny, i una «bruixa» que hi havia participat n’explicava detalls: «Es parla mig en llatí, mig en la llengua de l’indret. Aquest és un dels salms que cantem: "Des del dia que vas sortir de les complaents entranyes d’una verge, no has complert tots els teus compromisos. Has mentit en les teves promeses. Segles sencers han plorat esperant-te, déu fugitiu, déu mut. Hauries d’aparèixer en la teva glòria i dorms!"».

Diu la llegenda...
  A prop de la capella de Sant Feliuet, a Savassona (Tavèrnoles), ben endins del bosc, hi ha l’anomenada Roca dels Sacrificis, una enorme mola megalítica coneguda també amb el nom de Pedra del Diable, perquè es deia que des del capdamunt Llucifer presidia les misses negres que hi celebraven les bruixes de Savassona, les més famoses de totes Les Guilleries.
  Si s’examina detingudament, s’hi poden distingir un seguit d’esgrafiats indesxifrables i unes estries verticals en forma de petites canalitzacions que haurien servit per conduir la sang dels sacrificis oficiats damunt d’aquest altar fins la fossa que hi ha a la base del megalit, on unes excavacions arqueològiques van descobrir diversos esquelets de dones i nens enterrats en posició fetal. Aquesta circumstància va fer pensar que els sacrificis que es practicaven a la Pedra del Diable, ja des del segle III aC, no eren exclusivament d’animals.
  Es diu que els rituals de les bruixes de Savassona anaven encaminats a mortificar el senyor feudal, Antoni Vila i de Savassona, del qual se sap que solia presidir tots els processos inquisitorials de la comarca.