A Barcelona es documenten diverses històries de misses negres.
El convent de Santa Caterina, que es trobava en l’espai que ocupa
actualment el mercat del mateix nom, era un dels llocs preferits per fer-les,
perquè es creia que quan Satanàs visitava Barcelona venia precisament aquí.
L’any 1665 la Inquisició va
processar un grup de burgesos, entre els quals hi havia un prevere i un
cirurgià força coneguts a la ciutat, per celebrar misses negres en aquest
convent i sacrificar-hi bocs.
Un altre indret de celebracions, durant l’edat mitjana, era el monestir de Sant
Pau del Camp. Segons la tradició, pels seus voltants ronden els espectres
d’uns goliards que van robar una
hòstia consagrada per fer una comunió sacrílega. Però just acabaven de
cometre la infàmia, quan van sentir que una força irresistible els estirava la
llengua fins a perllongar-los-hi dos pams. Com a conseqüència d’això, van morir
ofegats i van ser condemnats a vagar eternament per les immediacions del lloc
on havien comès el robatori.
Però on ha estat més habitual la celebració de misses negres és a les zones
muntanyoses i a les contrades aïllades del Principat.
A alguns indrets dels Pirineus se celebrava la missa de sant Secari,
que servia per invocar el Diable i obtenir poders per venjar-se d’un enemic. Se solia
celebrar en una ermita desconsagrada o en ruïnes, a poder ser que estigués
infestada de rats-penats i gripaus. Tenia lloc entre les onze i les dotze de la
nit, i era oficiada per un sacerdot sacríleg i la seva concubina. Es feia el
signe de la creu al terra amb el peu esquerra, es recitaven oracions al revés i
es combregava amb un trosset de pa negre i aigua d’una font en la que s’hagués
banyat el cos d’un infant mort sense batejar. La víctima contra la qual s’oficiava començava a
deteriorar-se al cap de poc temps a causa d’una misteriosa malaltia coneguda
amb el nom de «mal de sant Secari», és a dir, s’anava assecant fins a
morir-se.
 |
| Cementeri de Marmellar |
En l’actualitat Catalunya segueix sent un pol d’atracció de totes les
sectes satàniques, que celebren rituals no només als Pirineus, sinó
també al Montseny i a llocs aparentment tan innocents com Arenys de
Munt. La prova són les nombroses restes i senyals que han aparegut en molts
d’aquests indrets. L’any 1989, a diversos boscos propers a Barcelona, a Vallvidrera i a les Planes, es van trobar cadàvers de gats i gossos
oberts en canal al costat d’espelmes de cera negra. Per la mateixa època era
habitual que els diaris informessin de la profanació del cementiri proper al
santuari de Santa Eulàlia de Tapioles, i passava el mateix a l’abandonat
nucli de Marmellar, al Montmell. En una ocasió,
es va descobrir dins d’un nínxol del seu cementiri, envoltat de pintades de
signe satànic, el cadàver d’una noia assassinada i cremada.
El 7 de març de 1990, el diari Avui es feia ressò d’un altre cas a Sant
Esteve de Llitera: «Restes d'una
foguera sota la imatge d'un Crist crucificat i una creu invertida van ser
descobertes el passat 28 de febrer a l’ermita de Nostra Senyora de la
Guàrdia». Dos dies abans, la revista Tribuna havia publicat
un reportatge sobre un ritual celebrat a l’Empordà on apareixia la fotografia
d’una adepta, totalment nua, estesa sobre un altar i cridant: «Entra en el meu cos, Satanàs.
Posseeix-me, posseeix-me, posseeix-me!»
Però l’indret amb una més trista fama a tot el Principat ha estat el
monestir de Sant Pere de Casserres,
a les Masies de Roda.
Construït l’any 1050, aquest monestir benedictí
havia anat patint un progressiu deteriorament. La soledat de l’indret va
propiciar que fos lloc habitual de celebració de misses negres, les restes de
les quals es podien veure a l’altar i a les parets, on solien aparèixer
pintades de signes màgics, entre els que no faltava el pentacle demoníac. L’últim ritual es va celebrar, segons sembla,
l’octubre de 1991, abans que es decidís exorcitzar i restaurar l’edifici.
Aquesta mena de celebracions han despertat sempre
la curiositat i la morbositat de la gent. Tant, que el programa «En portada»,
de Televisión Española, en va gravar i retransmetre una al tombant del
segle. El ritual havia tingut lloc en algun racó del Montseny, i una «bruixa»
que hi havia participat n’explicava detalls: «Es parla mig en llatí, mig en la
llengua de l’indret. Aquest és un dels salms que cantem: "Des del dia que
vas sortir de les complaents entranyes d’una verge, no has complert tots els
teus compromisos. Has mentit en les teves promeses. Segles sencers han plorat esperant-te,
déu fugitiu, déu mut. Hauries d’aparèixer en la teva glòria i dorms!"».
Diu la llegenda...
A
prop de la capella de Sant Feliuet, a Savassona (Tavèrnoles), ben endins del bosc, hi ha l’anomenada Roca dels Sacrificis, una enorme mola megalítica coneguda també amb el nom de Pedra del
Diable, perquè es deia que des del capdamunt Llucifer presidia les misses
negres que hi celebraven les bruixes de Savassona, les més famoses de totes Les
Guilleries.
Si
s’examina detingudament, s’hi poden distingir un seguit d’esgrafiats
indesxifrables i unes estries verticals en forma de petites canalitzacions que
haurien servit per conduir la sang dels sacrificis oficiats damunt d’aquest
altar fins la fossa que hi ha a la base del megalit, on unes excavacions
arqueològiques van descobrir diversos esquelets de dones i nens enterrats en
posició fetal. Aquesta circumstància va fer pensar que els sacrificis que es
practicaven a la Pedra del Diable, ja des del segle III aC, no eren
exclusivament d’animals.
Es diu
que els rituals de les bruixes de Savassona anaven encaminats a mortificar el
senyor feudal, Antoni Vila i de Savassona, del qual se sap que solia
presidir tots els processos inquisitorials de la comarca.
