dimarts, 5 de maig de 2015

LA CREMADA DEL DIMONI

  Cada any, la nit del 10 de maig, a Badalona cremen el Dimoni.
  La representació, que la Generalitat de Catalunya va declarar festa d’interès turístic l’any 1991, coincideix amb les Festes de Maig en honor de sant Anastasi. Aquest sant, nascut a Lleida, havia format part de les legions romanes. En convertir-se al cristianisme, va ser martiritzat i executat a les platges de Badalona, per això se’l va nomenar copatró de la ciutat. Les seves festes se celebren des de mitjans del segle XVII, però a principis del XX van anar perdent importància. L’any 1940, per tal de revifar-les, els administradors de la Confraria de Sant Anastasi, amb la col·laboració de l’historiador local Josep Maria Cuyàs i Tolosa, es van inventar una nova tradició: la Cremada del Dimoni. En quatre anys la representació es va consolidar, convertint-se en l’acte més important de les festes.
  La idea va sorgir d’un apunt que el baró deMaldà havia fet en la seva obra Calaix de sastre: «En l’any que queda senyalat de 1785, segons notícia, puix que no ho vegí, sent els mariners i pescadors gent de tabola i tunanteria, calaren foc a un figuron perquè s’hi arreplegués en la nit del 8 de maig, diumenge, que feien la festa del Roser, a més de tots aquells i aquelles de Badalona, molta gent forastera.» S’ha cregut que el «figuron» podria ser el mascaró de proa d’algun vaixell escombrat per les ones fins a la platja de Badalona, la qual cosa donà motiu als reinventors de la tradició a associar-lo amb el Diable i cremar-lo en la vigila del sant martiritzat, simbolitzant la consunció de tots els mals que han tingut lloc durant l’any.
  Com veiem, el fet de cremar una imatge, una figura, un animal mitològic, o un conjunt escenificat, no és nova. És un dels actes més habituals en les festes populars mediterrànies. En donen bona prova les famoses falles valencianes.
  Antigament, a l’Escola Pia de Moià també es cremava el Dimoni per la festa del seu patró, sant Josep deCalassanç. La tradició va ser fomentada des del 1906 per Pius Sarri, el rector de Moià, i consistia a cremar ninots elaborats per una de les classes de l’escola juntament amb un gran Dimoni; es tractava d’escenificar un passatge de la vida del sant català en el qual, sent encara un nen, va intentar matar Satanàs amb un ganivet.

  La Cremada de Badalona comença plantant a la sorra de la platja un enorme dimoni de cartró pedra. Antigament, el disseny de les figures havia estat encarregat a algun artista local, amb la qual cosa s’havia creat una nova professió: el mestre dimoniaire. Però des del 1999 l’Ajuntament de la ciutat convoca un concurs, Crema'lTu!, que atreu artistes i dissenyadors, amateurs i professionals, d’arreu del país.
  Des de bon principi, en el disseny de la figura es van introduir elements relacionats amb els esdeveniments de l’any, sovint amb caire de denúncia. L’arribada de l’home a la lluna, el moviment hippy, la mort d’Stalin, l’art de Salvador Dalí o de Picasso, són alguns dels aspectes temàtics que al llarg dels anys s’han donat a la falla. El Dimoni de l’any 2002 era, en realitat, una Dimònia, i el de l’any següent, un pacifista. El del 1946 feia cinc metres d’alçada, i tenia un mecanisme per entrar i sortir d’una caldera. El del 1960 ja mesurava deu metres. Els primers costaven unes 10.000 pessetes (60 euros). En l’actualitat superen els 12.000 euros de cost.
  La festa s’ha estès a les escoles badalonines. Cada any, mentre s’edifica el gran Dimoni a la sorra de la platja, rep la visita de centenars de nens que, en processó, cantant «Dimoni pelut, que a l'infern no t'han volgut», van a dipositar als peus de la falla centenars de dimoniets construïts a les classes de manualitats, amb els més diversos materials, seguint el lema «El dimoni a l’escola». I a finals de maig, en el marc de la seva Festa Major, el barri badaloní de Pomar organitza la seva pròpia Cremada, amb una figura una mica més petita del Maligne.
Cremada del Dimoni 2006. 
Foto: Carquinyol.
  La festa de sant Anastasi s’inicia al vespre, a la Rambla de Badalona, quan la Colla de Diables de la ciutat representa el seu acte sacramental, amb la lectura de versots i la presència de gegants, castellers i bestiari de foc. Després, la comitiva es desplaça fins la platja, on la multitud espera enjogassada el moment culminant de la celebració. La Colla fa una encesa conjunta de bengales, fins a formar un gran llençol de llum i, acte seguit, calen foc al Dimoni, enmig d’una gran tronada i el so de la música triomfal.


  Però... no us penseu pas que el Rei de l’Infern resti insensible a la provocació! Al llarg dels anys, moltes són les anècdotes que demostren que ha intentat venjar-se complidament dels qui el socarrimen, sabotejant la festa. L’any 1951, el Dimoni de Badalona va patir tota mena de desgràcies. Per començar, la censura va obligar el dissenyador a cobrir el pit nu d’una sirena. I com que «pel maig, cada dia un raig», a mitja tarda es va posar a ploure. L’aigua va desfer les mans de la figura i gairebé la va decapitar. L’any següent, el constructor, previsor, li va posar un paraigües. En aquella ocasió no va ploure. Al 1970, demostrant que ell és l’amo i senyor de les tempestes, el Diable va fer bufar sobre la platja badalonina una forta ventada que va impedir muntar a la seva figura les ales de rat-penat que li estaven destinades.
  I, és clar, com li és habitual, el Diable també s’ha valgut en alguna ocasió dels seus col·laboradors sobre la Terra. En el cinquè aniversari de la celebració, els encarregats municipals de les festes patronals van decidir substituir la Cremada per un festival de música que va provocar la indignació de tot el poble i àcides crítiques del món de la cultura. I al 1973, amb el franquisme a punt d’estirar la pota, l’Ajuntament va decidir encarregar el disseny de la figura a uns fallers valencians, la qual cosa va encendre de debò els ànims dels badalonins que van titllar-la de Dimoni subnormal, tot augurant que els qui ho havien propiciat anirien de pet a l’infern.