dimecres, 12 d’agost de 2015

EL 15 D'AGOST EL DIABLE S'ENFILA ALS ESCENARIS

  El Diable ha donat sempre molt de joc a les representacions teatrals. El cristianisme el va fer imprescindible per als misteris i els autos sacramentals. Però el personatge —que gairebé sempre fa un paper còmic o ridícul, i acaba bastonejat o fugint amb la cua entre cames— no només està present a les obres religioses. Al llarg de la història del teatre se l’ha vist pujar a l’escenari, fins els nostres dies, en tota mena d’arguments. Manuel Folch i Torres, germà de l’autor més representat en matèria de Pastorets, i també autor teatral, té fins a quatre obres costumistes relacionades amb el personatge: Un dimoni ruc, Historia de una vella que va engatusar al dimoni, El diable a l’església i La presa del dimoni. I a les acaballes del segle XX, a la Fira del Teatre al Carrer, a Tàrrega, el grup Comediants va posar en escena el que probablement sigui el més recordat dels seus espectacles: Dimonis.

  La peça més antiga del teatre català en la que tenen especial protagonisme el Rei dels Inferns i tota la seva cort és el Misteri de l’Assumpció de Madona Santa Maria o Drama Assumpcionista. Se sap que ja era representat al segle VIII, tot i que els textos més antics que es conserven són del XIV. El de Tarragona està documentat l’any 1388, i per la mateixa època també es representava el conegut popularment com Misteri de la Selva del Camp en aquesta població tarragonina. Ambdues dramatitzacions han estat recuperades i tornades anualment als escenaris el dia 15 d’agost, festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu.
  La trama, cantada i recitada, és molt senzilla: estant la Verge Maria a les portes de la mort, el rabí jueu es plany de la predicació d’aquesta entre la seva gent, i convoca un consell que determina cremar el seu cos tan aviat com fineixi. La Verge demana al seu fill que la porti al Paradís, estalviant-li la visita dels dimonis en el moment de la mort. Aleshores, Jesús li envia un àngel que li lliura una palma sagrada i li promet complir el seu desig. Per la seva banda, a l’«Infern Gran» Llucifer encoratja els seus dimonis perquè vagin a temptar la Verge. Lògicament, la palma sagrada fa fugir Mascaró, l’únic d’ells que hi gosa anar. L’obra acaba amb la conversió pública del rabí al cristianisme i l’ascensió al Cel i coronació de Madona Santa Maria.


El Diable del Misteri de l'Assumpció.
Foto: Misteri de la Selva.
Diuen els versos...

«LLUCIFER:
Ho sents, diable Astarot?
No siguis sempre tan arlot.
A la mare vés de Jesucrist,
que amb dol em fa viure i trist;
mira si la podràs haver
i metre-la en mon poder.
ASTAROT:
A tu responc ara mateix,
vingut m’és gran tremolament
com et dic jo per veritat,
aqueixa té gran santedat;
pel que et dic no hi goso anar,
ni la podria derrocar.
LLUCIFER:
Els meus vassalls, a vós ho dic:
bateu-me aquest enemic
que no vol fer ma voluntat,
a la cara m’ha contrastat.
Escolta diable, tu, Barit,
que entre els altres ets ardit,
fes tu això que don Astarot
no sap tractar, ni fer-ho pot.
BARIT:
Et dic, senyor, no sóc ardit,
ni sabré fer això que m’has dit;
per què fer això que et plau de mi,
que ja no em partiré d’aquí.
LLUCIFER :
Lleveu-me de davant don Barit,
que no val el peu de cabrit,
meteu-lo dins de mantenent!
Doneu-li pena i turment!
Escolta tu, don Beemot:
et prego que no siguis mamot,
i, si vols ésser mon amic,
fes això que no pot don Barit.
BEEMOT:
Senyor, breument et parlaré
que ja d’això res no en faré.
LLUCIFER:
Oh, las! Bé em tinc per deshonrat
d’aquest que així ha parlat!
Meteu-lo en el foc ardent
on hi hagi sofre molt pudent.
Mascaron, diable més cert,
entre els altres bé expert:
ves-te’n envers eixa Maria
que deu eixir d’aquesta vida,
i tu pensa-la de temptar;
i si la pots enderrocar,
tan aviat aquí tu la portes
i tancarem aviat la porta.
Perquè t’ho dic, don Mascaron,
des d’ara dels ulls treu-te la son;
i aparella ton forroll,
de tot quant es pren escorcoll.
MASCARON:
Abans de temps em grato el cap;
paor em fa que no m’escap.
Emperò, jo ho assajaré;
Mes em penso que mal hi aniré.
...
Fugim, fugim, que mal hi sóc anat!»


(Anònim: Misteri de l’Assumpció de Madona Santa Maria)