Llucifer és un dels noms habituals amb que s'anomena
el Diable. El nom que se li va donar després de la batalla celestial i la
caiguda, perquè anteriorment havia estat Lucibell, Luzbell o Llumbel.
Els hebreus l’anomenen Luzbel Helel Ben Shahar. A Catalunya la forma més
habitual que he trobat és la Lucibell, tal com reflecteix aquest poema medieval
de Francí Joan:
«Com Déu ha fet
el cel molt clar i bell,
els elements,
tota la jerarquia;
com Déu ha fet,
aquell gran Lucibell
vol presumir que
amb Déu s’igualaria.»
El significat
del nom, llum bella, l’hem de buscar en el fet que aquell àngel rebel era el
més bonic de la creació o, com diu Dante,
«la criatura que va tenir el rostre més formós».
Ell va ser el
primer àngel que va pecar i el qui va arrossegar tots els altres en la revolta.
Sembla ser que la creença parteix de la reinterpretació d’un passatge del
profeta Isaïes, referit originalment al rei de Babilònia,
personatge bíblic de gran supèrbia que volia posar el seu tron pel damunt del
de Déu, i que era anomenat Estel del matí i Fill de l’aurora: «¿Com vas caure del cel, estel brillant,
fill de l'aurora?». En la
traducció llatina, se li va aplicar el nom de Llucifer, és a dir, «Aquell qui
porta la llum», i per la seva similitud amb el pecat de supèrbia, se li va
atribuir a Lucibell.
 |
El Llucifer de "Descens de Crist als llimbs".
Bartolomé Bermejo.
|
Llucifer és també un dels noms que es dona a Venus,
el planeta brillant que s’amaga en sortir el sol, una metàfora de la caiguda
del Diable davant el poder del Creador.
Llucifer és considerat sovint una entitat demoníaca diferent de Satanàs.
I superior a aquest. Segons Francesc Eiximenis:
«a llur príncep major és atribuït que sia apel·lat Llucifer, car sobre tots
els altres estigué creat "luminós"». No serà fins al NouTestament que ambdós personatges es fusionaran en un de sol per
conformar un únic Príncep de l’Infern, al fons del qual, si hem de creure
Dante, viu encastat al gel.
Una curiositat final: Llucifer és també el nom d’un màrtir català. Sant
Llucifer, fill d’Elna, va ser martiritzat a Càller, a l’illa
de Sardenya, per expandir el cristianisme a la Catalunya Nord. Sembla
que era precisament per aquest motiu, perquè era el portador de la llum, que
se’l va anomenar així, tot i que el seu nom real hauria estat Efis o Efigi.
